Mes: junio 2024

  • Les dones de Permagel, Boulder i Mamut

    Les dones de Permagel, Boulder i Mamut

    Eva Baltasar ens mostra les sensibilitats i les contradiccions d’unes dones que no volen encaixar en el sistema, amb fortes dificultats per a viure en societat.

    La sexualitat, l’autodestrucció, l’egocentrisme i el rebuig/desig de la maternitat són els temes principals dels tres llibres d’aquest tríptic.

    Tríptic és el volum que recull les tres novel·les d’Eva Baltasar que recullen les vivències de tres dones diferents, però alhora semblants que tenen com a denominador comú el fet de ser lesbianes i no acabar d’encaixar en la societat que les envolta.

    La primera novel·la, Permagel (2018), ens mostra a una dona que busca maneres de posar fi a la seva vida, però que mai ho acaba de fer, i que finalment troba un motiu per viure. Boulder (2020) és una dona solitària que acaba vivint en una mentida per deixar-se portar pel desig d’una altra. Mamut (2021) és una altra solitària que vol parir un nen i que acaba vivint en un casalot abandonat a la muntanya.

    Eva Baltasar (1978) és una poetessa i escriptora catalana, Permagel va ser la seva primera novel·la de gran èxit, guanyadora del Premi Llibreter. Abans va escriure poemaris com Laia (2008), Animals d’hivern (2016) o Invertida (2017). El lesbianisme, la maternitat i el desig sexual són els temes més importants de la seva producció literària, tot i que alguns autors han criticat la seva mirada masculina vers el sexe lèsbic. Com jo no hi entenc d’això, només em pregunto què és exactament la mirada masculina vers el sexe lèsbic i la seva diferència respecte a la mirada femenina.

    La meva crítica respecte al conjunt de l’obra té una part positiva i una altra de negativa. La positiva és que el llenguatge utilitzat i la prosa del text és d’una qualitat excepcional, segurament gràcies al fet que Baltasar és poetessa i sap quina paraula exacta ha d’escriure, quin recurs literari ha d’emprar i com descriure el suïcidi o el sexe amb elegància.

    De vegades, però, també es torna barroera i descuidada, però ho fa també com a recurs (com a fil de pensament de la protagonista) i també aquí encerta i et fa empatitzar més, dibuixa així a uns personatges amb passions i pulsions humanes més creïbles, capaços del millor i del pitjor. No és una literatura còmoda, no estàs pas tranquil quan la llegeixes: pot passar qualsevol desgràcia, perquè saps del que és capaç la protagonista.

    D’altra banda, la part negativa de la meva crítica és que al final, al final al final, el que són les protagonistes del Tríptic, el fons de tot plegat, són unes dones petites burgeses jugant a ser rebels. Comparades les seves lluites amb els problemes generals de gran part d’altres dones, lesbianes o no, es queden en petits ofegaments en gots d’aigua. Problemes del Primer Món, que dirien alguns. Amb tot i això, suposa un agradable aire fresc en una narrativa catalana que mai ha escrit del sexe, la maternitat i el suïcidi en aquests termes.

    Confesso que Permagel és per a mi el millor dels tres llibres, sens dubte. Trobo que Boulder sembla una novel·la amb un plantejament digne d’una adolescent a Wattpad, tot i que millora substancialment a la segona part, més madura. I Mamut és portar Los Asquerosos (2018) de Santiago Lorenzo un punt més enllà de la racionalitat. Però escriu tan bé, l’Eva Baltasar, que se li pot perdonar. Perquè més enllà d’explicar-te una història, el que rau en el Tríptic és un crit ferotge i salvatge en contra de tot, de la societat i les seves ximpleries, de la gent i les seves mentides, i d’un mateix: de les nostres pròpies mesquineses.

    Portada del llibre Tríptic, d'Eva Baltasar
  • Michael McDowell i el fenomen Blackwater

    Michael McDowell i el fenomen Blackwater

    Una saga literària de fa quaranta anys s’edita per primera a Espanya i es converteix en un fenomen de vendes. Una bona promoció a xarxes socials, un disseny de la col·lecció espectacular i una bona qualitat narrativa són les claus d’aquest inesperat èxit.

    Ilustración vectorial de Elianor Caskey

    Blackwater és una saga literària de 6 llibres publicada en 1983, obra de l’autor nord-americà Michael McDowell (1950-1999). Aquest escriptor va ser molt prolífic, va publicar molts llibres de terror gòtic ambientats als Estats Units. A més d’escriptor, va fer tasques de guió per a cinema i televisió, tot i que va ser especialment reconegut pel seu imaginari gòtic sureny. McDowell va ser diagnosticat amb la SIDA el 1994 i va morir pocs anys després per les complicacions de la seva malaltia.

    El 2023-24 l’editorial barcelonina Blackie Books va publicar per primera vegada a Espanya la seva obra més reconeguda: la saga Blackwater. A més, la va publicar tal com l’autor va demanar al seu editor inicial el 1983: en sis volums, com una novel·la per entregues. McDowell no defugia pas del seu vessant d’autor comercial, i això es va respectar escrupolosament per part de l’editorial espanyola. El preu de cada llibret és d’uns 10 euros, el seu format és de butxaca i la seva estètica és molt cuidada, amb il·lustracions de portada de l’artista Pedro Oyarbide.

    Portada del llibre primer: Blackwater La Riuada. L'art de Pedro Oyarbide es nota en cada detall, que fa referència directa a les pàgines del llibre.

    Però, de què va la saga Blackwater? Es tracta d’un drama familiar que transcorre en cinquanta anys, des del 1919 fins al 1959, al poble fictici de Perdido, a Alabama. Aquest poble està rodejat per dos rius: el Perdido i el Blackwater, que són responsables d’una gran inundació que submergeix gairebé totes les cases i els negocis, excepte les últimes plantes de l’hotel Osceola, on una jove és rescatada per l’Òscar Caskey, el fill de la Mary-love Caskey.

    Els Caskey són un clan familiar molt important a Perdido perquè són els més rics del poble. En els sis llibres d’aquesta saga es descobrirà a poc a poc la realitat que amaga aquesta jove rescatada, i com canvia la vida del poble i del clan dels Caskey. L’animadversió de la Mary-love per la jove rescatada, l’Elinor, es fa evident i això només que va empitjorant quan l’Òscar es casa amb l’Elinor. La tensió familiar que narren les pàgines de la saga es va carregant fins a límits intolerables, fins que passa alguna desgràcia, algun succés extraordinari, impossible, terrorífic.

    La saga conté elements de terror gòtic sureny, sí, però sobretot és una història de dones. El poder a Perdido el tenen les dones, d’una manera subtil, però evident, és un poder matriarcal. En aquest sentit, McDowell no només ofereix una novel·la de terror més, sinó també un retrat psicològic d’aquestes dones amb poder. Ha estat un èxit de vendes. 

    Portada del llibre tercer: Blackwater La Casa. L'art de Pedro Oyarbide es nota en cada detall, que fa referència directa a les pàgines del llibre.

    Tanmateix, per als més lletraferits que argumentin que cap dels llibres té una gran qualitat literària i que és una mena de fast-food literari… a vegades senta bé cruspir-se un Big Mac amb patates fregides i un McFlurry de postres. L’autor ja va dir en el seu moment que no li interessava passar a la posteritat, ell el que volia era fer literatura comercial, i ves per on, ho ha aconseguit amb escreix.

    En definitiva, estem davant d’un excel·lent producte, en tots els sentits. S’ha de dir que l’editorial ha tingut bon olfacte en rescatar aquesta saga. Un preu raonable, una estètica molt cuidada i un text ben escrit, però sense floritures, han estat les claus d’aquest inesperat èxit. Així doncs, hem de celebrar el rescat d’aquesta gran obra oblidada, d’aquest desconegut autor per al públic hispà. Gràcies, Blackie Books!